Classificació

   Metàfits o plantes

 Els pteridòfits:  

        Els pteridòfits són  cormòfits arquegoniats. També s'anomenen  criptògames vasculars ja que, a diferència dels  briòfits  presenten �teixits rudimentaris; epidermis, vasos conductors... així com també òrgansvegetatius; arrel, tija i fulles.   La diferència substancial és la manca de flors.   Això fa que la reproducció no es faci per mitjà de llavors, sinóper  espores     Presenten un cicle vital diploide-haploide amb una alternança de generacions.   Les falgueres viuen en llocs humits. Necessiten aigua per a  reproduir-se.|úFase de gametòfit:     Quan una espora cau a terra i troba l'ambient adequat es comença adividir formant el gametòfit o protal.lus. El seu aspecte és el d'una diminuta làmina en forma de cor. A la cara inferior es troben els rizoides, �que constituiran les futures arrels.   També hi podem trobar dos tipus d'òrgans reproductors: els anteridis,que contenen anterozoides, i els  arquegonis amb l' oosfera  Elsanterozoides son flagel.lats i per arribar a l' oosfera els cal nedar; és per això que els  anterozoides tan sols s'alliberen en el moment en què la superfície inferior del  protal lus es mulla.
Quan un anterozoide arriba a una  oosfera es produeix un  zigot diploide. Fase d'esporòfit:   Dins els  arquegonis es troben els  zigots  que es comencen a dividir donant lloc a l'embrió format per cèl.lules  diploides    L'embrió es desenvolupa en el  protal lus que degenera i desapareix.  Quan creix forma l' esporòfit  que té una tija subterrània anomenada  rizoma; d'aquesta surten arrels i fulles o frondes. Les fulles joves es troben enrotllades en forma de bàcul.
 Quan l'esporòfit madura apareixen davall les frondes unes protuberàncies anomenades sorus  a l'interior dels quals es troben elsesporangis pedunculats i protegits per una membrana anomenada indusi    A l'interior de l'esporangi hi ha milers de petites espores que cauran i iniciaran un nou cicle.

Pteridòfits:

      És un grup més divers i més evolucionat que els  briòfits i les seves dimensions també solen ser més grans. Existeix des de molt abans que aparaguessin les plantes amb flor. En feim tres divisions:- Falgueres- Equisetàcies o cues de cavall- Licopodiates o potes de llop   La seva importància és gran, ja que varen ser els primers vegetals quecolonitzaren el medi terrestre.
   Aconseguiren això gràcies a la aparició de teixits vertaders i d'òrgans com ara l'arrel, teixits conductors per transportar aigua i saba, teixits rígids per sostenir i donar rigidesa a la planta i l'epidermis gruixuda i aïllant, que evita la dessecació. Les "fulles" de les falgueres no són tals, sinó que s'anomenen  frondes.
  No tenen flors, es reprodueixen per  espores i, com els  briòfits  presenten una alternança de generacions. Les  espores es formen a òrgans especialitzats ( esporangis) agrupats en sorus; en germinar originen un protal.lus, petit i rarament visible,  que és el  gametòfit    En produir-se la fecundació, s'origina l' esporòfit  la part que veim de la falguera, i el cicle torna a començar.
  Malgrat la formació del  protal lus, no requereix tanta humitat com els  briòfits  fan falta condicions humides.
  S'han trobat fòssils de falgueres arbòries de fins a 30 metres d'alçada,que formaven grans boscos al període carbonífer, fa uns 300 milions d'anys.Les seves restes enterrades han format el carbó. Actualment queden poques espècies d'aquestes dimensions, i només als tròpics. A Balears en tenim una gran varietat d'espècies.
  Les cues de cavall i els licopodis són manco abundants que les falgueres.Malgrat això, a les Balears tenim representants del primer grup.

Licopodials:

Selaginella denticulata.   A Europa només s'en troben unes poques espècies de selagineles, són molt més abundants als tròpics. Són plantes molt antigues, ja que fa uns 300 milions d'anys ja tenien un aspecte semblant a l'actual (ho sabem pels fòssils que han quedat).
   Només unes poques espècies s'han pogut adaptar a ambients àrids, la majoria es troben a ambients humids.

Equisetals

Equisetum arvensis   Cua de cavall   Equisetàcies   Les cues de cavall són plantes sense flors (pteridòfits) que creixen a sòls humits. La planta conté sílex, per això té un tacte aspre i s'havia fet servir com a fregall. Tot i que a Mallorca és poc comuna, a altres llocs és una mala herba molt invasiva a jardins, que costa molt d'eliminar.

Isoetals

Isoetes histrix  És una planta perenne que sembla una herba. Les fulles tenen la part més inferior engreixada, i formen una roseta. Es poden considerar relictes d'altres temps.
 

Filicals.
  Són, en general, alló que coneixem com falgueres.